Encara me’n recordo, quan era petiteta,
agafada del braç d’aquella tieta
que anàvem al cap de munt del passeig
a comprar una paperineta de castanyes.
Mm… que n’eren de bones ben torrades!
I quina gràcia que em feia
veure aquella senyora tan velleta
amb el mocadoret al cap
per guardar-se del fred
i també d’algun constipat,
envoltada de xics i grans,
esperant que els vagi a tots despatxant.
Això que amb un es va ben equivocar,
perquè… li va cobrar el pes
d’allò que no s’hauria de menjar.
Ja un petit visitant
havia celebrat Tots Sants!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada