El
Xato Marringu
d’un
tros de pellingu
en
va fer-ne un gosset.
D’aquells
de franel·la,
no
costa cap pela
i és
molt boniquet.
Té
els ulls com de cera,
el nas com de pera
i
el morro petit.
De
fusta les potes
i
fa unes ganyotes
de
vell avorrit.
El
Xato Marringu,
no
veu el pellingu
sols
veu el gosset.
El
dia que el perdi
i
el nas se li esquerdi...
quin
disgust pobret!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada