Una vegada, en un parc amb arbres,
flors, gronxadors i diferents varietats d’ocells, hi havia un lloro de
diferents colors. Era d’un groc fort com
el gira-sol, d’un verd com el julivert, blau com el cel i vermell com el gallaret.
Tothom li deia Cuki.
Era l’atracció del parc i la distracció de la gent gran, perquè amb tots xerrava i ells menjar
li donaven.
Un diumenge el matí, en Cuki, que estava amb un senyor xerrant i molt
content perquè li donava gra, de cop va veure un lloro femella de color taronja
com la carabassa i un groc com la crema.
En principi no en va fer cas, però a ell li picava la curiositat i li feia gràcia
aquella femelleta.
Fins que un dia li va dir:
-Com et dius tu, tan maca?
-Jo Cuka. I tu?
-Jo Cuki. Escolta, Cuka, fa molt de temps que et veig voltar per aquí i m’agrades molt. Que vols ser la meva
parella?
-sí! La veritat, és que tu també fa temps que m’agrades.
El cap d’un temps, aquell parc va quedar ple de lloros de colors diferents
i feien gràcia a tot tipus de gent.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada