NADAL

Nadal. Quina paraula més festiva per alguns que

només pensen en anar a esquiar, amb els regals, en

menjar peix o marisc, amb el torró, les neules el

massapà... I el Cap d’Any menjar raïm quan toquen les

dotze campanades a mitja nit i cridar “Bon any nou!”. I

després esperar si et toca la loteria i si no... un altre

cop tornar a treballar i continuar amb la mateixa rutina.

Per a mi el Nadal no és o no hauria de ser així.

Jo penso que el Nadal és el dia que va néixer un nen

anomenat Jesús, fill de la Verge Maria i d’un fuster,

anomenat Josep, que tothom anava a veure’l a

l’establia de Betlem i a dur-li algun present. I que va

morir els trenta-tres anys, crucificat per salvar el món, i

que molts creien que era boig.

Per això crec que, en lloc de pensar només en gastar

diners, hauríem de pensar en el que no té res per a

vestir-se, ni per a menjar, ni lloc on dormir. Ser més

humans. I fer com ens agradaria que ens fessin a

nosaltres. Ah! I que això d’ajudar els altres, no durés

només un dia, sinó tota la vida.