Avui us escric una altra poesia de les que em va ensenyar la meva iaia, quan
jo era petita. Desitjo que us agradi.
Un
noiet que demanava a la Rambla caritat.
Un
senyor que se’l mirava tot parat.
“Tinguin
llàstima senyores”, cridava el pobre pobret,
“Tinguin
llàstima senyores, d’aquest pobre ceguet”.
La
gent més caritativa s’aturen el seu davant,
donant-li
cinc, deu o dos cèntims, segons com o quan.
El
senyor que se’l mirava, tot no deixant-lo fugir,
va
voler passar per pillo, i de seguida li va dir.
“Vos
sou cegu?”
“No
senyor, gràcies a Déu!”
“Doncs
per què, grandíssim pillo, per el cego demaneu?
“Per
ell capto”
“Per
quin cego?”
“Pel
que veu aquí present. Veu aquest gosset tan maco?
És cego de naixement”.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada