Una vegada, hi havia un matrimoni, que l'home era una mica tarambana . Es pensava que li amagaven les coses, nomès volia jugar a que era un dependent de botiga i poder vendre moltes coses.
Se li havia ficat al cap, d'anar a pescar amb una canya , un celebret i un pot amb cucs.
Però mireu com era el noi, que penjava el celebret a la canya, i l'omplia de cucs, els posava dins de l'aigua i quan el tenia ple de peixos el tirava amunt, i així pescava . No sé si n'agafava gaires, però ell sempre estava més que content d'anar a pescar.
Els seus amics , no entenien que sempre estigués tan alegre . Fins que un dia els hi va dir:
estic content, perquè cada dia vaig a pescar i he trobat una manera d’agafar molts peixos…. i ells van pensar:
ens ho podries explicar, perquè nosaltres hi anem i no en trobem mai tants.
els i va explicar com ho feia, i molt contents van quedar.
i després van exclamar…
tant ,tant tarambana , potser no ho era, oi ? .
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada